Per Judith Vives
Escrivia Tolstoi que totes les famílies felices s'assemblen, però que cada família desgraciada ho és a la seva manera. Els membres de la família que retrata Mar Coll en la seva ferma ópera prima expressen la seva infelicitat de formes molt diverses. Totes elles afloren a la superfície en els dies que van de la mort a l'enterrament del patriarca, durant els quals transcorre l'acció de Tres dies amb la família. Qualsevol família mereix una pel·lícula, afirma Mar Coll. La de la seva, no destaca especialment per cap escàndol o succés, però alhora és prou representativa tan de les hipocresies d'una família de la petita burgesia catalana com d'una situació universal: els problemes de comunicació entre pares i fills, les dificultats per entendre's amb persones amb qui no s'ha decidit tenir un vincle, però amb les que existeixen lligams determinants.
Quins lligams es mantindran en la família d'aquesta pel·lícula després de l'enterrament de l'avi, ens preguntem mentre apareixen els títols de crèdit. Quan perds els pares et quedes una mica més sol, diu en un moment de continguda emoció el personatge interpretat per Eduard Fernàndez. Sense el rol aglutinador del pare, poca cosa els queda per dir-se a aquesta quatre germans marcats pel ressentiment i els conflictes mal resolts. Malgrat els esforços del primogènit que intenta adoptar el rol del patriarca amb el seu discurs poc cregut sobre la unitat familiar.
La neta que torna de França fugint del seu propi desengany és l'observadora a través de la qual Mar Coll ens acosta a la realitat d'aquesta família que amaga rancors, frustracions i pors. No totes surten acaben de sortir a la superfície ni la mort de l'avi representa cap revulsiu en la història d'aquesta gent. La vida passa i el transcórrer del temps s'emporta les persones, en fa venir de noves, ofereix oportunitats de canvi i també sedimenta records i sentiments mal expressats. Tres dies amb la família no entra en massa detalls però al mateix temps aconsegueix una acurada definició dels perfils dels personatges, que diuen molt amb molt poques paraules, i que encara revelen més amb les gests i les mirades. La complexa senzillesa de Tres dies amb la família es beneficia de l'elegant mirada de la realitzadora, que sap arrencar moments de gran veracitat i emotivitat sense estridències, gràcies també a la solvència d'un repartiment encapçalat per Eduard Fernàndez i Nausicaa Bonnin, merescudament premiats al festival de Màlaga. Una gens menyspreable targeta de presentació que es portadora també de bones notícies sobre la producció de cinema en català.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada