Preestrena d'Història de la meva mort, la nova pel·lícula d'Albert Serra

A dalt, Albert Serra amb el director de la Filmoteca Esteve Riambau. I a baix, photocall de Vicemç Altaió i Eliseu Huertas, Casanova i Dràcula respectivament.

El director de Banyoles Albert Serra ha presentat aquest mes d'octubre la seva nova pel·lícula 'Història de la meva mort a Girona i Barcelona. Han estat les dues preestrenes d'un film molt esperat, gràcies sobretot a les bones crítiques obtingudes al festival de Locarno, on va guanyar el premi a la millor pel·lícula.

La preestrena a Barcelona va tenir lloc el passat dimarts, dia 23, a la Filmoteca de Catalunya. Albert Serra, acompanyat del director de la filmoteca Esteve Riambau, va presentar la pel·lícula davant els assistents d'una projecció que va exhaurir totes les entrades. Entre el públic, a banda dels protagonistes del film, s'hi van poder veure rostres coneguts de la cultura catalana i autoritats com el conseller Ferran Mascarell, l'exconseller Joan M. Tresseras o l'exalcalde de Barcelona Jordi Hereu, entre d'altres.

La pel·lícula reconstrueix un "episodi inventat" del final de la vida de Casanova. En una roda de premsa a la Filmoteca, Serra va explicar que la seva intenció era la de posar en imatges dos imaginaris diferents: el del segle XVIII del racionalisme amb un Casanova "sensual, de la comunicació i la suggestió que sucumbeix davant el món del romanticisme on tot és més metafísic, violent i esotèric". El film arrenca en el moment en què Casanova coneix un nou servent que serà testimoni dels últims moments de la seva vida. La seva visió racionalista del Segle de les Llums es veurà sotragat per una nova força, violenta, esotèrica i emmarcada en el romanticisme i representada per Dràcula. 

Serra també va explicar que havia volgut recrear aquests conceptes a través de les imatges "d'una forma molt lliure i fresca". Segons el director, el film és "pur, simple, sensual i parla del desig", i va remarcar que l'obra està construïda amb idees i diàlegs, però emmarcat "dins d'aquesta innocència i puresa".

L'equip d'Història de la meva mort a la presentació a Girona, dins el festival Temporada Alta

El públic gironí ja havia tingut ocasió, uns dies abans, de veure la nova pel·lícula d'Albert Serra en la projecció que va acollir el cinema Truffaut de Girona en el marc del festival Temporada Alta. En aquesta ocasió, el director no hi va ser present perquè era al Festival de Londres. Va ser la productora Montse Triola i els actors, encapçalats per Vicenç Altaió, els que van parlar de la seva experiència en aquest film.

Altaió, exdirector de l'Arts Santa Mònica, interpreta Casanova al film. Sobre la seva participació a la pel·lícula, va explicar que Serra "deixa fer i després fa". I sobre el seu personatge, va comentar que "tots els venecians i catalans són Casanova, mentre que els espanyols tenen un altre mite amb Don Juan". "La diferència és molt manifesta, Casanova encisa, persuadeix, serveix i enganya, mentre que Don Juan imposa".

Vicenç Altaió conversa amb Jesús Gonzàlez, de #Cinemacatalà

Sitges 2013: Les millors produccions catalanes

Aquesta setmana hem estat al Festival deCinema de Sitges i aquestes són algunes de les produccions catalanes que hi hem vist que ens han agradat més.

1.The Returned, de Manuel Carballo

Un nou gir en les pel·lícules de zombies, en què els morts vinents tenen una aparença real i humana, situació que planteja noves qüestions ètiques sobre el racisme, la intolerància i l’essència mateixa del que és la vida i la mort. Filmax es torna a marcar un tant en el cinema fantàstic amb un producte de vocació internacional i amb l’estil propi de la casa.

Argument: Els zombis aguaiten de nou. Però en aquesta ocasió la humanitat ha aconseguit sortir de l'atac gràcies a una proteïna que contraresta els efectes i impedeix que alguns es converteixin definitivament en no morts. Amb l'epidèmia controlada, tots viuen en aparent harmonia... fins que les existències de la miraculosa poció comencen a escassejar. Kate, que treballa en un centre de recerca, i el seu nòvio Alex, un retornat, intentaran salvar-se. Una volta de rosca al cinema de zombis per a una pel·lícula amb un toc de road movie.

2.Capa Caída, de Santiago Alvarado

Divertit i original fals documental d’un heroi en decadència, ple de referents “cañís”, i que juga molt bé -i se n'enfot- del llenguatge propi de la narrativa documental. També destaquen els efectes visuals que, a l’estil de Forrest Gump o Zelig, situen el protagonista en els grans episodis de la història d’Espanya, així com també fan possible el seu enfrontament amb un transformer.

Argument: El gran superheroi espanyol Magno va desaparèixer de la vida pública després de veure’s implicat en un escàndol d’abús a menors. Han passat vint anys d'aquell fet i un documentalista segueix la pista de l'heroi caigut en desgràcia per fer una pel·lícula sobre ell. Junts intentaran netejar el nom de Magno i assenyalar als que van conspirar en contra seu, però durant el procés sorgirà una amenaça molt més gran...

3. Enemy, de Denis Villeneuve

El mite del doppleganger des d’una òptica futurista, en un film de tints humanistes on també es parla sobre l’esperança i l’amor, amb alguns tocs kafkians i un notable Jake Gillenhaal per partida doble.

Argument: Adam és un professor d'història desganat que descobreix en una pel·lícula a Anthony, un actor que és exactament com ell. La trobada entre aquests dos homes idèntics canviarà completament les seves vides. A partir de L'home duplicat de José Saramago, Enemy compta amb un Jake Gyllenhaal que broda no un sinó dos papers. L'actor s'ha compromès per partida triple amb el director Denis Villeneuve: amb els seus dos personatges de Enemy i en Prisoners, el debut americà de Villeneuve.

4.Gran Piano

Argument: Han passat uns anys des que el gran pianista Tom Selznick es va retirar després d'un desastrós concert. Quan Tom torna per fi a l'escenari, troba un missatge a la partitura: si falles una sola nota, moriràs. Sense apartar les mans del seu piano, el protagonista haurà de lidiar amb aquesta situació enmig d'un auditori ple. Una pirueta narrativa i tècnica, amb ressons a La soga i L'home que sabia massa. I amb Elijah Wood convertit en el nou James Stewart.

5.American Jesús, d’Aram Garriga

 

Un interessant documental sobre els girs més estranys i bizarres del cristianisme als Estats Units.

Argument: Als Estats Units el cristianisme pren formes d'allò més diverses, donant lloc a una visió polièdrica de la fe que, fins i tot, ha passat a formar part de la cultura pop. American Jesus emprèn un viatge per la geografia nord-americana i troba diferents personatges: pastors de l'Apocalipsi, defensors del creacionisme, motoristes cristians... Un mosaic que aclareix les qüestions socials i econòmiques que envolten el fervor religiós.

6.Mindscape,de Jorge Dorado

Funcional thriller mental que enganxa amb els seus girs de guió i la bona interpretació i química dels seus protagonistes, Marc Strong i Taissa Farmiga.

Argument: Un home amb l’habilitat d’entrar en la ment de la gent accepta l’encàrrec d’esbrinar si una jove adolescent és una sociòpata o és víctima d’un trauma. Pura tensió per a un thriller psicològic amb Jaume Collet Serra com a productor.

7.Hooked Up, Pablo Larcuen

La primera pel·lícula rodada íntegrament amb un iphone, que s’emmarca en aquesta onada de “terror de l’eixample” (tipus REC) i que proporciona uns bons moments de sang i ensurts.

Argument: Tonio i Peter, dos joves nord-americans, viatgen a Barcelona buscant festa i, sobretot, dones. Durant la primera nit de gresca coneixen unes noies amb les quals aniran a una casa. Allà, les coses donaran un gir inesperat. Sense possibilitat de poder fugir, hauran d'enfrontar-se al pitjor dels malsons. Aquesta sorprenent producció, apadrinada per Jaume Collet-Serra, suposa el debut en el llargmetratge de Pablo Larcuen.

Crítica: 'Pa negre', d'Agustí Villaronga

Per Judith Vives

‘Pa negre’ és l’adaptació d’una novel·la homònima d’Emili Teixidor ambientada durant els anys de postguerra i relatada des de l’òptica d’un nen que forja la seva personalitat enmig de la repressió franquista i els enfrontaments de classe. La translació a la gran pantalla la signa Agustí Villaronga, en la que podríem considerar la seva primera incursió en el cinema més comercial després d’una potent trajectòria com a cineasta de culte gràcies a films com ‘Tras el cristal’ o ‘El mar’. Villaronga es torna comercial però sense renunciar a les fixacions que defineixen la seva filmografia: el desig, la malaltia, el mal són presents en aquest drama vist des de l’òptica infantil, una altra de les constants del director, sempre preocupat per aquestes "certes" infàncies. Villaronga no s’estalvia tampoc la sordidesa com a criteri estètic però força més mesurat, sempre conscient de dirigir-se a un altre tipus de públic. ‘Pa negre’ destaca pel treball dels actors, la reconstrucció històrica i l’ús i tractament de la llengua (aspecte també molt cuidat a la novel·la).