Per Judith Vives
‘Bruc’ reconstrueix una de les llegendes catalanes més arrelades i populars, la del petit timbaler que va derrotar l’exèrcit francès en la seva invasió de 1808. Amb pocs criteris històrics i una nul·la atenció a la llengua, Daniel Benmayor es proposa amb el seu ‘Bruc’ demostrar la capacitat de la indústria catalana per competir amb un cinema d’aventures comercial i despreocupat. Per això, la pel·lícula està totalment buida de contingut i la seva possible lectura política o identitària és inexistent. El personatge i la seva llegenda és únicament un pretext per rodar amb grans recursos en el magnífic escenari natural de les muntanyes de Montserrat una pel·lícula que recorre a tots els tòpics i estilemes del cinema èpic i d’aventures, és a dir, a la manera de fer del cinema nord-americà. Hi ha acció, persecucions, explosions i moltes morts a mans d’un embogit timbaler venjatiu pintat de negre carbó. És per això com pràcticament tothom oblida la llegenda nostrada i acaba veient el ‘Bruc’ de Juan José Ballesta com una entretinguda versió catalaneta del ‘Rambo’ d’Stallone. Amb això ja està tot dit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada