Els noms catalans de Venècia 2013

La presència catalana a la 70a Mostra de Venècia es concentra en tres curts i un llargmetratge. Cap d'aquestes produccions, però, serà presentat a la secció oficial, sinó que es projectaran en seccions paral·leles.


La comèdia romàntica Tres bodas de más de Javier Ruíz Caldera (coproduida per la catalana Ciskul) tancarà la secció paral·lela Venice Days, dedicada al cinema d'autor. Al seu repartiment trobem Quim Gutiérrez, Inma Cuesta, Rossy de Palma, Paco León, Berto Romero i Sílvia Abril.



Dins la innovadora seccció Orizzonti es podrà veure La gallina de Manel Raga que compta amb la producció d'Escándalo Films. És tracta d'un curtmetratge que adapta el conte homònim de Mercè Rodoreda. La secció Orizzonti està dedicada a mostrar les noves tendències del cinema actual. 



La participació catalana es completa amb els curtmetratges encàrregats per la mateixa Mostra de Venècia per celebrar el seu 70è aniversari. Sota el títol Venezia Speciale 70, directors de tot el món presenten curts (d'entre 60 i 90 segons) amb la seva visió del certamen. El criteri de selecció té a veure amb la participació en edicions anteriors. Els representants catalans són  Isabel Coixet i Lluís Galter, que han visitat la Mostra amb les seves pel·lícules La vida secreta de les paraules i Caracremada, respectivament.

Les pel·lícules catalanes que es projectaran a Venència són les úniques representants de l'Estat espanyol que es veuran al festival.

Presència catalana a Montreal

El #CinemaCatalà té una important presència al World Film Festival de Montreal que s'està celebrant des del passat 22 d'agost i fins el proper 2 de setembre a la ciutat canadenca. Un total de 8 produccions catalanes participen a la secció competitiva del festival. A continuació us deixem amb el llistat de films catalans que s'hi projecten (Font: catalan films).

Categoria d’òpera prima

La distancia más larga dirigida per Claudia Pinto i coproduïda amb Veneçuela (Castro Producciones i Sin Rodeo Films)

Somos Gente Honrada , comèdia d’Alejandro Marzoa (El Terrat i Vaca Films)

.

Secció de cinema internacional

Sola Contigo dirigida per Alberto Lecchi i coproduïda amb Argentina (Aguirre Films i Moonlight Cinema)

Fill de Cain de Jesús Monllaó

 Fènix 11.23 de Joel Joan i Sergi Lara (Arriska Films i Benecé Produccions), que ja va ser premiada al festival italià Vittorio Venetto.

Secció curtmetratges

You are a terrorist d' Antoni Solé (Sole Goldstern Media S.A)

Aniversari de la directora menorquina Anna Petrus.


Documental

Bajari d’Eva Vila (Lastor Media,Cromosoma), un retrat del flamenc i la rumba a Barcelona.

#CinemaCatalà visita el rodatge de '[REC 4] Apocalipsis'

Dijous passat, dia 22, vam assistir al rodatge de '[REC 4] Apocalipsis', la quarta i sembla que darrera part de la saga de terror sobre zombies creada per Jaume Balagueró i Paco Plaza. Després d'unes setmanes de rodatge a les illes Canàries, l'equip s'ha traslladat al Parc Audiovisual de Catalunya a Terrassa per acabar de rodar algunes escenes d'interiors, abans de tornar al famós pis de l'Eixample on es van rodar les dues primers parts de la saga. Un pis, per cert, que s'ha convertit en un escenari molt sol·licitat, on s'hi han filmat des d'anuncis fins a la superproducció 'The gunmen' que ha portat a Sean Penn a Barcelona.

La premsa catalana va tenir ocasió dijous passat de veure part del rodatge i conversar amb el director Jaume Balagueró i la protagonista de la saga, Manuela Velasco.

Entre els temes que es van comentar, no va faltar l'alusió a la separació dels dos directors que van iniciar i codirigir els dos primers episodis de la saga [REC]. Balagueró va explicar que ja estava decidit de feia temps que els dos realitzadors acabarien dirigint capítols per separat. MEntre que Plaza, a [REC 3], va donar un gir a la saga, Balagueró ha optat en aquest quart film donar continuitat a l'argument de les dues primeres parts.

En aquesta nova entrega, la protagonista torna a ser la reportera Ángela Vidal, interpretada per Manuela Velasco, que en REC2 va ser contagiada per una de les habitants del pis infectat. La trama comença quan Ángela abandona la casa on la mantenen en quarantena i la traslladen a un vaixell. Velasco va explicar que les setmanes de rodatge en aquest espai "van ser duríssimes" i va afegir que el vaixell era "terrorífic en si mateix". També va explicar que el vaixell "és un personatge més que sembla que et va a engolir i que també estigui infectat".

Balagueró assegura que aquesta quarta part és "molt intensa, salvatge i molt emocionant". Sobre el rodatge, va assegurar que ha estat "molt dur perquè l'equip ha d'estar al límit tot el temps ", però al mateix temps va confessar que està sent "molt divertit". La pel·lícula, tot i encara no estar acabada, ja ha estat venuda a diversos països. En aquest sentit, el director va assegurar que el terror de [REC] "parteix del local, que li dóna veracitat, però al mateix temps és molt universal i es pot entendre des de Japó a Itàlia".

El director també va avançar que, de cara a nous projectes, deixa de banda els zombies per entrar en el gènere del thriller. 

  

Crítica: 'Ayer no termina nunca', d'Isabel Coixet

Per Jesús Gonzàlez

Isabel Coixet és sempre una directora que no deixa a ningú indiferent amb els seus films, amb les polèmiques que es generen al seu voltant (l’agressiu suport del Grupo Prisa) i, perquè no dir-ho, amb les accions que ella mateixa realitza.  A Ayer no termina nunca la directora va obligar a tot l’equip tècnico-artístic a signar un contracte de confidencialitat amb la intenció de què ningú desvetllés cap dada significativa de l’argument. I és que es jugava molt: el film està situat en el futur proper de 2017 i en una Espanya ensorrada per la crisi que està a punt de rebre el tercer rescat de la UE.
Però Ayer no termina nunca és un film de factura desigual que presenta una història molt interessant però que, com s’està dient per alguns mitjans, no és la primera pel·lícula espanyola sobre la crisi. No és un film estrictament polític sinó que fa a servir el context de recessió econòmica com a rerefons per explicar una història molt més emocional, marca de la casa Coixet, d’una parella que es retroba davant la tomba del seu fill. El dolor i la nostàlgia impregenen uns personatges que interpreten Javier Cámara i Candela Peña, eleccions de càsting vitals segons la realitzadora. I, és aquí on la cinta comença a flaquejar ja que aquests actors ni demostren tenir química ni aptituds pel drama. Tots els plans es converteixen en un recital de tics que, tot s’ha de dir, millora cap al final, quan la pel·lícula es torna més intimista encara. Per contra, l’elecció dels decorats d’edificis abandonats d’estil brutalista és un bon encert ja que aconsegueix d’una manera metafòrica representar en estat de latència una Espanya en crisi.

Crítica: 'Herois', de Pau Freixas

Per Judith Vives

Els records de la gent que ara té entre 30 i 40 anys d’alguna manera s’assemblen a als episodis de Verano Azul, però aquella canalla també ha construït la seva memòria a cop de les imatges del cinema juvenil de la seva època. Les aventures dels Goonies, ET, Cuenta Conmigo, La historia interminable, són alguns títols que van marcar tota una generació de la qual també formen part el director Pau Freixas i el guionista Albert Espinosa, artífexs de l’entranyable Herois, la pel·lícula guanyadora del Festival de Cinema de Màlaga i una mostra més del bon estat de salut que travessa el cinema català. Herois és una d’aquelles pel·lícules sobre "l’estiu que va canviar les nostres vides", que reconstrueix elements, escenaris i situacions característiques dels anys vuitanta a l’Estat espanyol, però que al mateix temps té un deix de, diguem-ne, producció spielbergiana, amb un món i unes maneres de fer que resulten llunyanes però properes al mateix temps. Les tribus urbanes, la casa de l’arbre, els conflictes familiars i les aventures i objectius d’aquests petits herois són alguns elements que confirmen que el cinema d’aquells meravellosos anys vuitanta ja és un lloc comú per alimentar la nostàlgia de tota una generació. El to a mig camí entre la comèdia familiar i el drama contundent però amable, i el missatge de fons sobre l’acceptació de la diferència i la superació personal porten la signatura innegable d’Albert Espinosa en un film referencial ideal per a cinèfils i nostàlgics, molt divertit i emotiu, sobre uns petits herois quotidians que ens recorden que a les adversitats de la vida se les ha de combatre amb un somriure i bones dosis d'optimisme.

Homenatge a Bigas Luna a la Filmoteca

Anastasi Rinos, Esteve Riambau i Rosa Regàs a la Filmoteca de Catalunya

Divendres passat vam assistir a la sessió d'homenatge a Bigas Luna que es va fer a la Filmoteca de Catalunya. Es va projectar la versió original de 'Reborn', recuperada precisament per la Filmoteca catalana, i que el propi Bigas Luna hauria hagut de presentar en aquesta sessió que ja estava programada en motiu del 69è Congrés de la FIAF (Federació Internacional d'Arxius de Films) que s'ha celebrat a Barcelona. La seva repentina mort va convertir aquesta sessió en un homenatge pòstum que va aplegar a la sala Chomón un bon nombre d'amics i col·laboradors del director de 'Jamon, Jamon', 'Caniche' i 'yo soy la Juani'. En nom de tots ells, van intervenir el muntador Anastasi Rinos i la directora Rosa Regàs, acompanyats del director de la Filmoteca Esteve Riambau.

Riambau va explicar que la darrera vegada que va parlar amb Bigas Luna va ser, precisament, per convidar-lo a assistir a aquesta projecció de Reborn, un film sobre sectes religioses protagonitzat per Dennis Hopper i que la Filmoteca ha restaurat a partir de la versió original nord-americana muntada pel mateix Bigas Luna. Riambau va explicar l'odissea que va suposar recuperar els negatius originals d'aquesta pel·lícula que a l'estat espanyol es va estrenar remuntada i doblada al castellà, i que posteriorment encara va patir més modificacions amb un canvi de BSO i escenes eliminades en la seva estrena als Estats Units.

Anastasi Rinos va ser un dels dos muntadors de 'Reborn'. A la Filmoteca, divendres, va relatar els inicis de la seva relació amb Bigas Luna i l'aventura americana que van viure treballant en aquest film. Rinos, a més, va recordar també altres personalitats desaparegudes del cinema català que també van treballar amb Bigas Luna, com Pepon Coromina o Luis Hercé. Tots ells, va dir Rinos, li van deixar la sensació "s'haver vist moltes més pel·lícules que les que realment vam fer, amb ells vam compartir part de les nostres vides".

Rosa Vergés, que es va iniciar al món del cinema com a ajudant de direcció, va recordar que amb Bigas Luna "vam compartir els nostres inicis al cinema", va parlar del seu cinema exhuberant i "ple de gent com a les pinyes dels castellers" i va explicar algunes anècdotes sobre el director, explicant per exemple com un jove Bigas Luna es va saber guanyar el respecte de Dennis Hopper el primer dia del rodatge de 'Reborn'. 

Abans de la projecció es va obrir un torn de paraula entre els assistents, que va donar peu a la intervenció de Tom Sabin, muntador de Reborn juntament amb Anastasi Rinos, que va recordar, amb anècdotes, humor i emoció, la figura del desaparegut director català.

Cinema Català al festival de Cinema d'Autor de Barcelona

El cinema català tindrà una presència important al festival de cinema d'autor (DA) que tindrà lloc del 25 d'abril al 2 de maig a Barcelona. A continuació us deixem amb un llistat de les pel·lícules catalanes que podreu veure al festival, entre les quals destaca la projecció de 'La plaga' com a film de clausura. A més, el certamen també compta amb la secció "Autoria Catalana" on es presenten les obres més recents de nous directors catalans, especialment aquells films que tenen més difícil accés a les sales comercials i
que en diàleg amb la resta de pel.lícules del D'A tracen un panorama diferent, més arriscat i fresc
del nou cinema català.


Clausura
LA PLAGA
Neus Ballús 
El debut de Neus Ballús en la direcció, a mig camí entre el documental i la ficció, parla de la crisi econòmica actual a través de la història de cinc persones de l’extraradi de Barcelona que lluiten per sobreviure.  Més de quatre anys de treball amb la gent de la zona han servit a Ballús per construir aquest retrat commovedor de la vida que bull als afores de les grans ciutats entre camps, autopistes i polígons industrials. El film va ser seleccionat per inaugurar la prestigiosa secció Forum de l’última edició del Festival de Berlín.
* Estrena a Catalunya

Autoria Catalana

ET DEC UNA NIT DE DIVENDRES
Dimas Rodríguez | Espanya, 2012

Comèdia romàntica amb rerefons agredolç protagonitzada per uns joves al llindar dels 30 -aquests “adulescents” tan típics de les comèdies de Judd Apatow- que viuen una nit definitiva en un festival de música.  Una posada al dia de l’univers de les comèdies adolescents de John Hughes per on desfila el més granat de l’escena indie local (no és per res que el film transcorre principalment al PopArb d’Arbúcies i la banda sonora està firmada per Refree) i on fan una intervenció estel·lar els protagonistes de la websèrie Nico & Sunset. 

* Estrena a Espanya

LA LAPIDATION DE SAINT ETIENNE
Pere Vilà | Espanya, França, 2012
Premi Fipresci, Valladolid 2012.
 Una casa plena de records del passat. Un home ja gran s’ha quedat sol i es resisteix a abandonar l’espai que ha ocupat amb la seva família i que forma part de la seva existència. El director Pere Vilà ens introdueix en l’ambient insalubre d’una casa que en el seu moment va tenir vida pròpia i que ara s’ha convertit pràcticament en una tomba. Lou Castel (que ha treballat amb Wenders, Fassbinder o Bellocchio) interpreta un home derrotat per la pèrdua i els remordiments en una pel·lícula que es configura gairebé com un via crucis brutal ple de dolor i turment.

* Estrena a Espanya

OTEL·LO
Hammudi Al-Rahmoun Font | Espanya, 2013
Millor Pel·lícula i Millor Actriu, European Independent Film Festival 2013 de París (ÉCU)
 El director Al-Rahmoun Font ens proposa traspassar els límits més tortuosos entre la realitat i la ficció en una pel·lícula que comença sent una adaptació i al final s’encarna en la pròpia obra i adquireix una autonomia diabòlica. I tot a través de la  manipulació sinistra d’un director (personatge al mateix temps), que actua movent els fils i aconsegueix dur fins a límits insospitats els seus propòsits. Un exercici fascinant entorn del procés creatiu que introdueix l’espectador en la tramoia del teatre de les baixes passions.

PARADISE
Marçal Forés | Espanya, 2012 | Migmetratge

Els quatre components de la banda The Presents es perden mentre busquen la sala on han tocar. Amb la furgoneta donaran voltes i més voltes per les planúries d’Anglaterra, en una road movie amb certs tocs de gènere fantàstic, cançons de Boney M i un final videocliper que remet a l’estil marcadament pop del seu director.

* Estrena a Espanya

VOLAR
Carla Subirana | Espanya, 2012
Carla Subirana s’endinsa en una acadèmia militar espanyola i retrata amb precisió el període d’instrucció d’un grup de joves cadets. Les normes estrictes, els discursos teòrics i el control de tots els detalls es combinen amb moments de descans i quotidianitat dels reclutes. Visualment impecable i a estones fascinant –els plans aeris són pura plasticitat–, Volar no necessita grans artificis per elaborar un retrat tan crític com exhaustiu de l’estament militar.


Film diaries

MI LOCO ERASMUS
Carlo Padial | Espanya, 2012
Sessió especial amb la presència del director i l’equip artístic. Projecció d’inèdits i teaser sèrie.